Para Vidal, que nos ha dejado esta tarde, un gran hombre y mejor abuelo.
Des d'aquesta aspra solitud et penso.
Ja no hi seràs mai més quan traguin les fulles
els pollancs que miràvem en silenci
des del portal de casa.
Tantes coses
se m'han perdut amb tu que em resta a penes
l'espai de mi mateix per recordar-te.
Però la vida, poderosa, esclata
fins i tot en un àmbit tan estricte.
Tu ja no hi ets i els pollancs han tret fulles
el verd proclama vida i esperança
i jo visc, i és vivint que puc pensar-te
i fer-te créixer amb mi fins que el silenci
m'engolisca com t'ha engolit per sempre.
Miquel Martí i Pol, Llibre d'Absències
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
3 comentaris:
losiento mucho :(:(:(
besos dani
Calladamente te has ido, sin avisar. Por fin has dejado de sufrir y estar con quien querías estar desde hace tiempo, tu nieta Mª Carmen. Estoy segura de que ella ha venido para ayudarle y llevarte de su mano.
Abuelo Vidal, espero que tengas muchos tornillos que poner y estanterias que montar donde estés. Muchos besos y abrazos.
Tu hija,
Lourdes
Siempre en nuestro corazón
lo siento mucho.
mandaros un abrazo muy grande.
y comparto la opinion de Lourdes, estoy segura que Mª Carmen estara con él a partir de ahora.
un beso. Sonia
Publica un comentari a l'entrada