Jo coneixia a la teua germana, però no molt i és veritat tenia un somriure meravellós, et transmitia alegria i tendresa, almenys a mi. Alguna vegada me la trobava pels racons de l'hospital i parlavem una miqueta, em contava com li anava la feina, estudis, qué bonica. Saps, el dia abans del tràgic incident vaig estar parlant amb ella, justament a la planta baixa entre els ascensors, estava molt contenta, tenia projectes i com sempre es despedia amb el seu somriure, sempre li deia que et donara records. Quan al dia següent em va arribar la notícia, no m'ho creia. I ara cada vegada que passe per eixe lloc pense amb ella...........
Volia compartir amb tu eixe momentet que vaig estar amb Mari i no sabia com fer-ho.
Maria Elena







