No sé com començar, és molt bonic el que heu fet, com recordeu, sentiu i expresseu en cada moment el que hi ha dins del vostre cor. Note tanta tendresa, tant amor, que les llàgrimes no paren d'eixir dels meus ulls. Deu ser difícil obrir les portes del cor a tots els sentiments i plasmar-los en un text. Saps us admire, us admire per la força que mostreu, la valentia d'acceptar el dolor, un dolor que ofega i asfixia, us admire per l'amor que demostreu en cada paraula, en cada dibuix, fotografies,......

Jo coneixia a la teua germana, però no molt i és veritat tenia un somriure meravellós, et transmitia alegria i tendresa, almenys a mi. Alguna vegada me la trobava pels racons de l'hospital i parlavem una miqueta, em contava com li anava la feina, estudis, qué bonica. Saps, el dia abans del tràgic incident vaig estar parlant amb ella, justament a la planta baixa entre els ascensors, estava molt contenta, tenia projectes i com sempre es despedia amb el seu somriure, sempre li deia que et donara records. Quan al dia següent em va arribar la notícia, no m'ho creia. I ara cada vegada que passe per eixe lloc pense amb ella...........

Volia compartir amb tu eixe momentet que vaig estar amb Mari i no sabia com fer-ho.

Maria Elena