Mari,
Ja ho sabras pero cada dia que pasa te tinc mes present. T´has convertit en una persona esencial en la meua vida a través de les teues germanes, del teu fotoblog, d´aquest blog, de les teues cancons, fotos, dels meus somnis.…. Eres una persona d´admirar.. Supong que tambe habrás tingut els teus moments pero sempre has transmet eixa energia positiva. És increible,, el teu somriure, les teues ganes de viure i el benestar que donaves a la gent..
I que dir de les teues germanes… Els has deixat una part de tu amb elles. A pesar de tot el dolor que tenen, sempre em fan sentir de la mateixa forma que tu, igual de be.
Has pujat cap a dalt tirant eixes xispetes que tots els que te volem hem anat agafant.
T´has convertit en eixa estrella, la estrella que mai deixara de brillar.
Mai deixes de enviarnos eixes xispetes mesclades de pluja i de raigs de sol. Tots els que ens hem quedat aci les necesitem, especialment, els teus pares i les teues germanes.
Volia adjuntar una foto de l´ultima volta que te vaig vore físicament, encara que anit, te vaig vore altre volta en el meu somnis..
Tots els de la foto estem amb tu, sempre estarem amb tu, no deixes de sentirnos. Nosaltres no ho farem mai…
Tecu
Molts besets i anims per a Lourdes, Martin, Lou y Pekeprim :-)
Ana
2 comentaris:
Que bonito Ana.... muchas gracias. Es tanto el dolor que no hay palabras que puedan definirlo, pero leer las cosas que escribes y saber lo que estás haciendo por pekeprim y los demás nos ayuda y reconforta.
Muchos besos y cuidaté mucho.
Un abrazo.
Lourdes (tía)
Simplemente:
=D Gracias
Publica un comentari a l'entrada