Avui he estat amb tu

Avui he estat amb tu, t’he sentit tan prop meu… Jo se que tu estaves ahí.

Avui t’he vist…

En poqueta estona he recordat tantes coses….

Mai oblidaré tantes vegades que m’has ajudat, que m’has recolzat, aconsellat, amb eixe cafenet de les vesprades.

Feia tres anys que ens vam retrobar de l’institut, jeje, en la nit de cap d’any a casa de la meua germana. Ens ho vam passar be eh? Encara recorde el karaoke, jjaja, i els videos que vas fer.

A partir d’eixe moment no vam deixar de quedar, de xarrar, d’ajudar-nos mutuament, sense saber-ho, ens hem recolzat una a l’altra, en problemes, en alegries, en moments durs, tristos.

Sempre recordaré aquell moment que em vas dir alló, que tu no sabies que jo sabie i que me vas voler contar, per ajudar-te, pero jo ja estava amb tu abans, sense tu saber-ho, perqué t’estimava, i volia que fore’s feliç. No saps el que vaig plorar mentres m’ho contaves, veia que et resultava dur, pero ahí estaves, confiant amb mi. Sempre t’ho agrairé.

Hem viscut molts moments juntes des d’aquell cap d’any, moments inolvidables, els quals sempre duré al meu cor.

Els cafenets al “aromas” plens de secrets, que mai sabrá ningú, tant meus com teus. Confiant-nos tantes coses…

Moments plens de somriures i rialles quan recordavem histories de l’institut, histories pasades pero plenes de vida. Moments de dolor i tristesa, sempre estaves ahí, quan necessitavem plorar sempre estavem una amb l’altra. Moments d’alegria, quan em vas contar que anaves a viure amb Cristian, “l’amor de la teua vida” em deies.

Moments de sorpresa, quan et vaig dir (encara m’enrecorde la taula que sempre ens sentavem) que estava embarassada d’Elena, em vas dir que sempre estaries amb mi i que tot el que necessitara que t’ho diguera, que m’ajudaries en tot el que em fera falta. Eixes paraules… sempre les tenies presents, sempre estaven ahí.

Eixos estius a la platja, amb Arantxa, t’enrecordes?, tinc unes fotos molt boniques, una de les quals tinc amb un marquet al comedor de macasa.

Sempre duc una foto teva amb mi, quan estic trista sempre la mire, per veure eixe somriure i dins del dolor, alegrar-me una miqueta.

Te tinc que agraïr tantes coses….

Sempre parlavem de les nostres coses i ens aconsellavem mutuament de tot. Jo et vaig contar aquesta nova vida que m’esperava i em vas dir que endavant.

Mai oblidaré el día del part. Vas ser la primera persona que vaig cridar per dir que anava cap a l’hospital, que ja venia Elena. Vas estar ahí, al peu del llit, en tot moment que podies.

M’has ajudat tant….

T’enrecordes quan em vaig fer l’esguinç? Uf com vam patir les dos amb les muletes, jejeje, quines rises a la salera.

Sempre podia comptar amb tu, per al que fora. Sempre podiem comptar l’una amb l’altra.

Abans d’exàmens, poc abans, et vaig dir que batejava a Elena. Volia que vinguereu. M’enrecorde que ho xarravem un dels matins, eixos de tants que anava a esmorssar amb tu a l’hospital i a que feres un descanset per fumar-nos un cigarret. Eixe que ja mai més ens farem juntes. Els ho vaig dir a la gent més propera i que més m’estimava, i uns dels quals ereu vosaltres. Em feia tanta il·lusió compartir aquell moment amb vosaltres… peró per desgràcia no va poder ser. Un día de tanta alegría es va convertir en un día de tristesa i enyorança, em faltaveu vosaltres, i sobre tot tu, que mai més et tornaría a veure.

La teva história d’amor va ser preciosa, me la vas contar pas a pas conforme et passava. Algú et deia que no, que no anares cap avant, que no era de fiar (ja sabem de qui parlem, els que ho sabem), que mal ho vas passar, peró tu eres forta i amb ajuda dels que més et volem vas seguir endavant i et vas guiar pels teus sentiments, que eren molt forts cap a eixa persona que en pocs mesos et va canviar la vida, que et va fer feliç. Jo encara no t’havia vist tan feliç com aquestos ultims mesos. I eixa alegria dels dos, quan anaveu a viure junts… mai oblidaré eixes cares de felicitat. Me vas dir que era la primera persona a qui li ho havia dit.

Tampoc oblidaré l’últim moment que ens vam veure. El dimarts anterior a l’accident va ser l’ultima vegada que ens vam veure, encara que vam xerrar fins l’últim día, estavem els tres. La nostra conversació sota el portal de la vostra casa: “el pepino i la botella de cocacola”.

“A veure si ens veiem abans del bateig”, “El divendres tinc l’últim exàmen, aíxi que segurament si que podrem anar al natalici d’Arantxa”, “Cristian encara no ha eixit de casa, fara tard i damunt avui està sol amb tots els de primària, per cert, te tinc que contar una moguda del hospital… pero a les 5 et cride val? Mols bessetes, adeuuu”….

Mai u oblidaré. Mai.

Poc a poc m’estic fent la idea de que ja no estàs açí físicament per sentir la teva risa, eixes que ens feiem tantes vegades, per qualsevol cosa.

Quan avui t’he vist, he pogut sentir un cop més la teva preséncia en mi.

Tinc un nus dins meu, al recordar que ja no et puc cridar per dir-te simplement “hola carinyet, com ha anat el dia?” com feia quasi totes les nits.

Ara no es el mateix, les nits es fan molt pesades per mi.

Te contarie tantes coses… tantes coses que m’han passat, tants sentiments que m’envolten…

No sé, Mari, no m’ho crec. No he pogut llevar el teu número de teléfon del meu movil. Encara tinc mensatges teus al correu. No pare de mirar fotos de les dos, de les festes que ens hem fet juntes, dels natalicis …

Mai m’havia sentit així, mai m’havia trobat tan aprop aquest sentiment de pèrdua.

Aquella nit me va marcar el cor, m’ha marcat per sempre. Me va marcar la vida. El misssatge del movil…

“La meva millor amiga se n’ha anat, i de la pitjor manera” ,“no pot ser”, “no es just”, “no es cert, no ha passat”. No se quantes vegades em vaig repetir tot això.

Gràcies per haver passat per la meva vida, per haver-me guiat en moltes ocasions, per haver-me ajudat en tot lo posible, per haver estat ahí sempre, per ser com eres, simplement, te trobe molt en falta. Em fas moltisima falta.

Sé que estás ahí i escoltes tot el que parle amb tu tots els dies, m’agafe la foto i te conte coses.

Una amiga com tu no es troba fàcilment, gràcies per haver estat amb mi sempre.

TE VULL MOLT.

Avui he escrit una de tantes fulles més que tinc dedicades a tu, dedicades a una persona molt especial per mi. I es que avui ha segut un dia molt especial per mi. Te vullc molt.

Molts bessets.

Per sempre amb tu, la teva amiga,

Maria.